ENTREVISTA. Luis Prieto: “el pol·len no és la causa més important de les al·lèrgies”

Arriba la primavera i és inevitable parlar d’al·lèrgies. Molts podreu pensar que aquesta és una malaltia sense importància, que es redueix a picors al nas i tos, però no és cert, ja que dificulta i canvia en gran mesura la qualitat de vida de qui la pateix.

La següent entrevista amb Luis Prieto Andrés, cap del servei d’al·lèrgies de l’Hospital Universitari Rector Peset i professor titular del departament de medicina a la Universitat de València, ens acosta més a una malaltia que a Espanya pateix prop del 30% de la població.

14304963-alergia-en-la-piel-pinchazo-para-averiguar-tipo-de-alergiaEl professor Prieto assegura que tot i que l’al·lèrgia més popular és la produïda pel pol·len, a la Comunitat Valenciana, la sensibilitat als àcars de la pols és molt més significativa. Després de parlar amb ell sabem, per exemple, que amb el pas del temps han aparegut noves al·lèrgies, que algunes d’elles poden ser mortals, que la genètica és en alguns casos determinant i que, encara que es diu que la primavera és l’estació de les al·lèrgies per excel·lència, són aquelles que perduren durant la resta de l’any les que posen més dificultat als experts.

– Què és una al·lèrgia?

Es tracta d’una resposta no necessària front a estímuls no nocius. Des d’un punt de vista conceptual, podem definir-la com una resposta anormal i exagerada front a estímuls externs que denominem antígens, en aquest cas al·lèrgens, que realment no representen cap risc per a la salut de l’individu, però que el sistema immunològic d’aquest interpreta com una agressió i respon fabricant o sintetitzant anticossos.

– A què es pot tenir al·lèrgia?  Una de les més comuns és el pol·len, però n’hi ha moltes més…

Moltes no, moltíssimes. Des d’al·lèrgies que depenen causes mediambientals, com pot ser el pol·len, fins als àcars de la pols de la casa, que parasiten sobretot els dormitoris. Aquests són la causa més freqüent de sensibilització al·lèrgica a l’aparell respiratori.

També ens podem trobar amb al·lèrgies a aliments i als medicaments. Altre tipus seria l’al·lèrgia a productes amb els quals entrem en contacte a través de la pell i que poden produir manifestacions en la mateixa com èczemes. Són molt variades les manifestacions, tot i que allò clàssic, convencional i que la gent normalment entén com al·lèrgia és l’al·lèrgia al pol·len. En el nostre cas, a la Comunitat Valenciana, aquest és un dels aspectes menys importants pel que fa a nombre.

– Front aquesta gran varietat, hauran aparegut en els últims anys noves al·lèrgies a components químics, medicaments…

Evidentment, l’al·lèrgia a productes amb els quals no tenim contacte, com poden ser els medicaments, només apareix quan es dóna la possibilitat d’entrar en contacte amb ells. Amb això vull dir que les al·lèrgies a medicaments més freqüents són aquelles que s’utilitzen amb major freqüència clínica. Quant més s’utilitza un medicament, més possibilitats hi ha que un nombre important d’individus responga amb al·lèrgia al mateix. Això explica que l’al·lèrgia més corrent siga als antibiòtics del grup de les penicil·lines, als analgèsics i antiinflamatoris.

– Es parla d’al·lèrgia sempre que arriba la primavera, però en qualsevol moment de l’any podem estar exposats a ser al·lèrgics a alguna cosa.

Efectivament. El públic, i de vegades també els professionals, lliguen l’al·lèrgia al pol·len, però realment aquesta no és la causa més important.  El més habitual a tot el món, però sobretot al nostre medi, són les al·lèrgies als àcars de la pols, una al·lèrgia perenne, i no d’afectació estacional com el pol·len. Per descomptat, aquest tipus de sensibilitat que persisteix sempre, és la que als experts, des del punt de vista professional, ens planteja majors dificultats de control, ja que s’associa amb quadres molt més greus que els del pol·len -que quasi sempre provoca solament símptomes al nas i als ulls- mentre que l’al·lèrgia als àcars o als fongs, s’associa amb asma, una malaltia bastant més seria.

acaros-del-polvo-domestico

– Hi ha al·lèrgies mortals?

Sí, hi ha al·lèrgies mortals. De fet, hi ha morts per sensibilitat a alguns medicaments i a altres agents com són els himenòpters; les abelles i les vespes. Aquestos sistemes poden associar-se amb el que denominem símptomes anafilàctics, anafilaxi o shoc anafilàctic, que pot ser mortal. Solen ser quadres fulminants i són conseqüència d’una dràstica reducció de la pressió arterial causat per un intens alliberament de mediadors inflamatoris.

– Açò està relacionat amb el que coneguem o anomenem “verí” de les vespes o d’altres animals?

No estem parlant d’una intoxicació produïda pel verí d’aquestos insectes, sinó de una reacció d’hipersensibilitat. Per exemple, quan una abella ens injecta el verí a la pell, determinades persones que són al·lèrgiques a eixe verí, perquè prèviament han sofert alguna altra picadura i s’han sensibilitzat, responen d’una manera exagerada front a la picadura.

– Canviant de terç, són les al·lèrgies hereditàries?

En part sí. Saber en quina mesura la genètica és crucial per al desenvolupament de l’al·lèrgia no ho sabem de manera definitiva. Està clar que les dades de l’epidemiologia i la multitud d’estudis que s’han realitzat en els últims anys conclouen que són malalties que tenen un cert caràcter hereditari, però obeeixen a mecanismes extremadament complexes.

Estem davant una malaltia que té una predisposició genètica, evidentment, però no hem d’oblidar que predominantment el factor de risc fonamental és el mediambiental. Si nosaltres no ens exposem a algun element que ens puga sensibilitzar, encara que tingam aquesta predisposició mai desenvoluparem l’al·lèrgia.

– En aquest sentit, una vegada se’ns detecta una al·lèrgia, la mantenim per a tota la vida?

Generalment es manté per a tota la vida, però hi ha excepcions. Per exemple, en el cas d’alguns medicaments, hi ha descrits casos en els que la sensibilitat a eixe medicament desapareix després de no tenir cap tipus de contacte amb el medicament durant un llarg període de temps. Per descomptat, açò no ocorre quan estem sensibilitzant a un pol·len o un antigen al que ens exposem reiteradament, tot i que excepcionalment també s’han descrit alguns casos de remissió.

b_radio_0En el programa “A la Teua Salut” de Ràdio Universitat, es pot escoltar l’entrevista a Luis Prieto fent clic ací.

Carolina Salvador Quiles

Aquesta entrada s'ha publicat en Medi Ambient, Medicina i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s