Els llacs del satèl•lit Tità podrien desaparèixer en el futur

Tità és el major satèl·lit del planeta Saturn i, alhora, l’únic lloc conegut fora de la Terra en el qual existeixen llacs i mars, tot i que no d’aigua, sinó de metà. El líquid ocupava tant d’espai al satèl·lit com l’aigua a la Terra, i per això es diu que Tità és una lluna densa.  Però des que la nau de Cassini estudia aquest astre, una nova teoria ha tret a la llum que possiblement els seus llacs i la seua atmosfera siguen un fenomen passatger, i que, a més, no estan formats majoritàriament de metà.

El satèl·lit Tità

Per saber si aquesta hipòtesi és certa, els científics estan observant el nivell dels llacs d’aquesta lluna. Segons la informació que fins ara hi havia de Tità, el nivell de metà dels seus llacs oscil·la d’acord amb les estacions. És a dir, quan és hivern a l’hemisferi nord les precipitacions de metà provocarien que els llacs polars augmenten el seu volum mentre els del sud s’evaporarien. Però el problema que presenta estudiar l’evolució dels llacs és que la densa atmosfera de Tità impedeix fotografiar la superfície en l’espectre visible. A pesar que l’espectròmen VIMS (Visual and Infrared Mapping Spectrometer) de la nau Cassini és capaç de creuar aquest vel i treballar en la regió de l’infraroig, fins l’any 2009 l’hemisferi nord estava submís en la foscor de la nit polar, impossibilitant així l’obtenció de fotografies per part de Cassini.

Malgrat això, aquesta situació ha canviat des de l’any 2009, quan Cassini ha estat capaç de captar imatges de l’hemisferi nord, que s’han combinat amb les dades que s’obtenen a través de les imatges de radar. La informació obtinguda demostra que la superfície dels mars ha sigut la mateixa durant tot aquest temps; és a dir: a penes s’ha evaporat líquid. Però al contrari del que puga semblar, aquest fet no és una bona notícia.

El fet que els llacs s’hagen mantingut igual durant molt de temps demostra que no estan formats de metà com es pensava, perquè si fora així s’haurien evaporat parcialment des de l’inici de la primavera a l’hemisferi nord. No obstant, això no ha ocorregut. Per tant, l’única explicació possible és que els llacs estiguen formats majoritàriament per età. Ja se sabia de la presència d’aquest compost als llacs de Tità, però el fet insòlit és que quasi el 100% del contingut dels llacs siga l’età.

oceano-titan-hidrocarburos2 Titan-art

Aquest compost, que va arribar als llacs a través de pluges, es filtra lentament en l’escorça del satèl·lit. A més, a l’atmosfera no hi ha molt d’età, i per tant els llacs no poden reomplir-se fàcilment amb més pluges (cosa que sí que podria passar si estigueren formats de metà). Per tant, les seues reserves estan en continua disminució.

Si aquesta teoria fora certa (no està encara confirmada), en poques desenes de milions d’anys els mars i llacs de Tità passaran a la història. Un món tan semblant a la Terra en composició -l’únic a banda del nostre on hi ha pluges i amb tanta superfície líquida- podria canviar per complet en un petit període de temps per a la llarga vida de l’univers.

Laia Mas Climent

Aquesta entrada ha esta publicada en Física. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s