Tractament del primer embaràs després d’un transplantament d’úter en els mitjans de comunicació

La primera gestació després de un transplantament d’úter ja ha tingut lloc. L’afortunada ha sigut una jove turca de 23 anys que fou operada en 2011 i que, de moment, du el seu embaràs amb total normalitat.
Entre d’altres mitjans de comunicació, en els periòdics nacionals El País i El Mundo, es va fer eco d’aquesta notícia amb tanta importància per a la comunitat científica, i el tractament del tema és un poc diferent entre un diari i altre.
Per una banda, en la notícia de El País, que fou publicada el 12 d’abril, unes 70 linies presenten la informació de manera que el fet de l’embaràs de la jove turca serveix per encetar la explicació cronològica dels últims nous transplantaments que han tingut lloc, i per descriure el que suposa la substitució d’un òrgan no vital. Per fer aquesta descripció la noticia compta amb importants fonts com “la comunitat científica”, el responsable de la ONT, Rafael Matesanz, el ginecòleg del Hospital La Fe, César Díaz o el Cap de Servei de Ginecología d’aquest mateix hospital, Antonio Pellicer.
Es fa una petita explicació, com hem dit, de nous transplantaments que tinguéren lloc en els últims anys i, a continuació se centra en aquesta substitució existosa d’úter i en altres experiències anteriors.
Aquesta noticia va acompanyada també d’una fotografía en la que apareix una infermera o metgessa en un laboratori.
Per altra banda, el periòdic El Mundo, que publicà la noticia el 13 d’abril, encara que dedicà a aquest tema la mateixa extensió, l’enfocament és un poc distint: en aquest cas, la noticia es dedica quasi en la seva totalitat a explicar el cas de l’afortunada Derya Sert. S’expliquen tant les reaccions de la comunitat científica quan es feu pública aquesta noticia, el procés que la va dur a convertir-se en la primera receptora d’un úter sà, com el futur que es preveu de la jove junt amb el seu bebé. Tot un desenvolupament del tema per arribar al final del text amb el plantejament d’aquests transplantaments en Espanya.
Pel que fa a les fonts d’informació, en aquest cas també se’n presenten varies: Mustafa Unal, metge de la Universitat de Akdeniz (Turquia), de nou Antonio Pellicer, Rafael Matesanz i César Díaz, i el primer professional de la Universitat de Gotemburg en realitzar un transplantament d’úter d’una mare a la filla, Mats Brannstrom.
Per un altre costat, la foto que apareix en aquesta notícia es un petit retrat de Derya Sert, un fet que, des d’un punt de vista particular, mostra de nou com aquest periòdic se centra en el cas d’aquesta jove turca deixant un poc de banda, al contrari del que mostrava El País, la resta de casos o experiències quirúrgiques d’aquesta mena.
Una característica que cal destacar per com enriqueix aquesta peça periodística digital, són els vincles o enllaços que poden incrementar la informació. El lector pot accedir a la noticia que es publicà quan el doctor Pellicer va preveure aquest embaràs, a l’article que descriu exactament la evolució de la jove turca i la noticia sobre el primer transplantament de mare a filla que hem anomenat anteriorment. Aquest recurs de l’hipertext que es pot utilitzar en els mitjans digitals, i que El Mundo ha emprat en este cas, obri una gran quantitat de informació al lector que, sense el seu ús, no es possible.
En els dos mitjans en general, el llenguatge utilitzat no inclou tecnicismes ni vocabulari especialitzat que pot dificultar la lectura. Solament apareix en el tercer paràgraf de El País l’expresió “problemes que causen la falta morfològica funcional del úter”, que podria no ser del tot entesa pel públic.
Podem concloure així que, el tractament en general de la informació en els dos periòdics és bastant bona, encara que això sí, com hem dit, cada mitjà ha donat una importància i ha dedicat diferent espai a aquest primer cas. El recurs dels vincles de El Mundo facilita l’accés a tota la informació anterior relacionada amb aques tema i pot ser per això totes les línies s’han pogut dedicar a Derya Sert i ha deixat les informacions contextualitzadores en un segon plà i a l’accés optatiu del lector.

Ohiane Company Ivars

Aquesta entrada s'ha publicat en Medicina i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s