Per què en algunes zones del món la gent és poc favorable a les vacunes?

Els temps han canviat, i ara, quan comprem un periòdic en paper ja coneixem la majoria de notícies que apareixen en ell, el que fa que això d’anar al quiosc és un fet cada vegada més inusual, i inclús místic, podríem dir. No obstant, jo tinc la teoria de que sempre que comprem un diari, hi ha alguna cosa que paga la pena, algun text, article, reportatge… que enganxa i agrada, que ens fascina i que fa que pensem “açò val l’euro i pico que m’ha costat tant de paper”.

Doncs, en una situació així, jo em vaig trobar el text “Espies disfressats de metges i periodistes”, escrit pel periodista Bru Rovira, i publicat al diari ARA, el 17 de març. És un reportatge que cal destacar per la seua excepcionalitat i un punt de vista poc habitual, per no dir gens present, als mitjans de comunicació.

El periodista explica com alguns països, en este cas els Estats Units, utilitzen campanyes de vacunació, ONG o periodistes, amb fins militars. Per exemple, esta estratègia es va utilitzar en l’operació que va acabar en la suposada mort de Bin Laden. Consistix en organitzar una campanya de vacunació regional, al lloc que interessa, i portar-la a terme amb total normalitat, tal i com es fa una campanya sanitària “de veritat”. Com explica Rovira, “per no crear susceptibilitats entre la població local (…), la campanya comença amb una vacunació massiva contra l’hepatitis B en diversos indrets de la ciutat. Es contracta personal local, s’enganxen cartells de propaganda. No es deixa de fer res del que s’acostuma a fer en una campanya (…) Si bé, quan es tracta de donar la segona dosi de la vacuna (…) hi ha barris on no es torna”.

Així doncs, d’esta manera tots —professionals i població— es convertixen en peces del tauler de joc dels interessos d’un país: i és que, com diu el periodista, “als nens vacunats se’ls ha acabat el paper de figurants”, ja que quan es conseguix l’objectiu, no es torna a estes zones per a administrar la segona dosi.

Este fet de per sí ja és criticable, per la falta d’ètica i moral que mostra, però a més, en el context en el que es troben alguns països, en este cas, Pakistan, fa que sanitaris, membres d’ONG i periodistes siguen objectius d’atacs.

En desembre nou treballadors d’una campanya de vacunació contra la polio van ser assassinats a Pakistan, i la Organització Mundial de la Salut (OMS) i Unicef decidiren posar fi a este projecte sanitari. En estos casos els mitjans de comunicació es limiten a informar de les morts, i a crear la imatge exaltada de rebels i talibans que proclamen que les vacunes no són bones amb opinions com que Occident “vol esterilitzar als musulmans”. En les informacions (com una titulada “La ONU suspende su campaña de vacunaciones contra la polio en Pakistán tras una ola de asesinatos”, de Público;  o “El peligro de vacunar contra la polio en Pakistán”, de la BBC) només apareix esta versió dels fets, que serà certa , i no conten que la idea de manipulació d’una campanya de vacunació per part d’Occident no és tan descabellada, perquè ja ha passat, no amb fins científics roïns, però sí amb fins militars.

Bru Rovira tampoc oblida eixa part de la realitat, la de la por a allò desconegut que ve de fóra, i ho fa amb un exemple molt clar, que deixa al lector reflexionant:

“Us podeu imaginar desenes de persones desconegudes, carregades de ‘gotes màgiques’, que parlen una llengua estrangera, arribant sense explicacions (…) per exigir que tots els nens se les prenguin?”.

Vist així, segurament nosaltres també desconfiaríem i inventaríem teories conspiradores, i més, si uns dels col·laboradors en l’ajuda, els EUA, invaix països veïns i enderroca governs per interessos.

eeuu

*Ja van escriure sobre el tema:

La Presunta Campaña de Vacunación Falsa de la CIA en Pakistán (MSF)

*Novetats recents:

“Los talibanes apoyarán la campaña antipolio en Pakistán si no encubre espionaje” (lainformación.com).

“Pakistan’s polio fight faces new setback” (Vídeo Aljazeera).

“Muere policía en ataque contra vacunadoras de polio en Pakistán” (BBC Mundo).

*Ficció:

A Zero Dark Thirty ix una escena de metges.

Miriam Bouiali Brines

Aquesta entrada s'ha publicat en Física i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s