La manipulació i la poca especificitat del llenguatge en periodisme de ciència

Potser podem pensar que la manipulació informativa només es dóna en parcel·les d’actualitat on ser objectiu és complicat: política, societat, economia… Àmbits als quals la línia editorial del mitjà de comunicació pot condicionar el resultat final, la notícia.

Quan un fet es demostra científicament, no hi ha periodista que puga opinar el contrari. Per tant, manipular informació científica no és tan senzill. No obstant, a través de qualsevol informació, inclosa la científica, podem arribar a transmetre certes creences i a inculcar valors en les persones. A més, existeix el perill de caure en la inespecificitat del llenguatge, utilitzant paraules que per elles mateixes no aporten informació i no fan sinó aborregar a l’espectador o al lector.

Amb aquest vídeo vull demostrar que la manipulació d’allò que la notícia transmet (més enllà de la informació superficial) és possible i és comú.

Anàlisi del vídeo

Después de los excesos gastronómicos, sólo queda machacarnos en el gimnasio -> Clàssica disputa entre la culpa i el càstic. Em sent malament perquè he menjat més del que devia, i com a càstic vaig al gimnàs a”maxacar-me”. Perquè no és només anar a córrer o a fer peses, és que damunt em maxaque, em deixe fins a l’últim àtom d’energia! No podem fer esport per plaer, pel gust de sentir-nos més oxigenats i enèrgics? Quins valors transmet açò? Patiment, culpa… Quines creences? L’exercici físic és avorrit, l’hem d’utilitzar per a redimir els nostres pecats gastronòmics…

Con sólo 7 minutos de ejercicio es posible perder peso -> Llenguatge inespecífic. Quant de pes? 1 gram, 10 kilos? 7 minuts cada quants dies, o cada quantes hores? I a més… quins valors es transmeten? Jo destacaria la comoditat, la llei del mínim esforç. Molt en consonància amb el mode de vida que portem, còmode, sedentari i reaci al canvi.

Estos científicos esperan demostrar que han encontrado una fórmula casi mágica para perder peso -> Aquesta frase recorda a la Tele-tenda, que anuncia productes “quasi màgics” per a infinitat de dolències i transtorns. El que és greu és que açò no és publicitat: és informació. Quin missatge ens transmet aquesta frase? “Busca una cosa fàcil i ràpida per aconseguir el teu objectiu”. I, si voleu més tele-tenda, atenció a la plataforma vibratòria… Algú es creu que funcione?

Acompañar estos ejercicios con dieta equilibrada -> He aquí el quid de la cuestión! Aquesta frase, en apariència sense importància, conté la clau del vídeo. Tot i que ens la solten a la meitat del clip, és molt clarificadora. Recorda, potser, a la lletra petita dels productes miracle: “acompanyar aquestes pastilles crema-greixos amb una dieta equilibrada i exercici físic”. A més, cal subratllar que l’experiment s’està fent amb pacients amb sobrepés o obesitat: persones que, només amb una dieta equilibrada i sana, perdran pes en un primer moment. No obstant, la periodista ens ven que aquesta és la “panacea” per a tothom.

Una pequeña inversión de tiempo puede suponer un beneficio incalculable para la salud -> De nou, llenguatge inespecífic. Quant és “pequeña inversión”? Com de xicoteta? Per a a salud de qui? I qui fa la xicoteta inversió? Benefici incalculable? Si és incalculable pot ser des de 0 fins a 1.000.000!

Segurament la periodista no ha escrit tot açò sent conscient dels missatges que portava implícits. No obstant això, ha acabat creant una peça a la qual es perpetua la creença de que l’exercici físic és avorrit i només serveix per a perdre pes. A més, es fomenten valors gens útils com ara la comoditat i la culpa. En conseqüència, es deixen de costat altres valors més beneficiosos com l’esforç, la capacitat de sacrifici i la responsabilitat per la salut pròpia. I, molt important, s’oblida que l’exercici físic no ha de ser una condemna, sinó que pot ser divertit.

Els periodistes treballem amb el llenguatge. Utilitzem-lo fent-nos conscients dels valors i les creences que, amb ell, volem transmetre, independentment de l’àmbit d’actualitat sobre el qual informem.

Irene Rodrigo Martínez

Aquesta entrada ha esta publicada en Llibre d'estil, Política Científica, Pseudociència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s