La curiositat, mare de la ciència

Del passat 6 a 9 de desembre, la ciutat de Gandia va ser la seua del XX Congrés Estatal d’Astrononia,  un acte organitzat per les agrupacions astronòmiques de l’Estat Espanyol que té lloc cada dos anys en una ciutat de l’estat, amb l’objectiu de posar en comú les investigacions científiques realitzades tant per astrònoms professionals com per aficionats, on  es divulguen els seus treballs i es fan públiques la resta d’activitats relacionades amb el món de l’univers.

La divulgació va ser el pilar fonamental en la majoria de conferències obertes que tingueren lloc, però tampoc faltaren temes tan actuals com el Bosó de Higgs. A més a més, també es realitzaren diversos tallers, concursos de fotos i relats, es comptà amb la presència de l’entranyable i reconegut Pere Mateu (President de l’Agrupació Astronòmica Espanyola i membre de la International Astronautical Academy), i es reté homenatge a Ramon Roure (1929-2011), el que per a molts fou el “pare de l’astronomia” i constructor d’un “gran imperi”, que va saber contagiar “la seua curiositat i força de voluntat”. En total, una cinquantena d’actes que van fer que Gandia, a més de ser la capital de la Safor, i la Capital del Turisme i del Comerç —com afirmen campanyes promocionals de l’Ajuntament— també, va fóra la capital de l’astronomia durant quatre dies, gràcies a Astrosafor i els més de 300 assistents. De totes les conferències destacarem la de Manuel Toharia, que afirmà que la curiositat és la mare de la ciència.

Manuel Toharia (1944), director científic de la Ciutat de les Arts i les Ciències, fou l’encarregat de tancar el congrés amb la seua conferència “Per què ens agrada mirar al cel?”. Per a Toharia, mirem al cel però també fem altres moltes coses pel mateix motiu: “la curiositat”, que és “la mare de la ciència”. Toharia parla de “l’homo curiosus”, ja que este desig de saber fa que l’ésser humà es pregunte per tot el que li envolta, i eixa curiositat sempre ens porta a altOLYMPUS DIGITAL CAMERAres noves, fent el que és la base de la ciència, junt al treball, l’estudi i la tenacitat.

A mode de monòleg amb el que els presents es rigueren molt, Manuel Toharia anava explicant curiositats o “imperfeccions” relacionades amb la ciència: com és la mesura del temps, probablement una de les primeres inquietuds i necessitats vitals de l’ésser humà, segons el director. I és que, amb el beneplàcit de la RAE, anomenem “dècada” a 10 anys, quan esta paraula realment vol dir 10 dies i la paraula correcta seria “decenni”;  o la imperfecció de l’astronomia, que sempre està amb el “quasi” (un any son quasi 365 dies, per exemple), encara que els grecs s’obsessionaren amb les esferes perfectes.

“Li hem donat aplicació i sentit pràctic a allò que en principi només era curiositat”, afirma. A més,  encara que la ciència es cultiva en un principi per a saciar la nostra curiositat, de pas, ens és útil. Per este motiu, la inversió en ciència mai s’hauria de perdre, opina el científic.

Per la seua banda, les associacions astronòmiques han de ser les encarregades de despertar la curiositat i al mateix temps poder donar respostes, duguent a terme, així, una labor investigadora però també divulgativa, ja que “la divulgació és allò que ens permitix trobar respostes, i molt important en astronomia”, opina. Segons el científic, no hi res millor per divulgar que “vore algú entusiasmat i que es desviu pel que fa”, afirma, i afegix que l’entusiasme “ja és divulgació”, i el seu contagi “és fonamental”.

Com ningú pot saber-ho tot, els coneixements s’han dividit en disciplines o assignatures, que s’han de compartir, afirmà Toharia. A més, amb humor va explicar que s’han inventat diversos idiomes com el “químiques”, “matemàtiques”… que els científics empren. Però, de tant en tant, hi ha que saber deixar estos “idiomes” de costat, i fer que el científic escriga per a un públic generalista, donant a conèixer el seu treball a la gent que puga estar interessada.

Finalment va fer un al·legat per a recuperar la curiositat, ja que afirma que es “mata amb les regles que ens impossen des de menuts a l’escola, on ens donen respostes a preguntes que no ens fem ni ens interessen”.

Després de que Gandia agafara el relleu a Madrid, el pròxim CEA serà d’ací dos anys, a càrrec de la Xarxa Andalusa d’Astronomia (RAdA, en castellà).

Per saber més: XX Congreso Estatal de Astronomía 2012

Miriam Bouiali Brines

Aquesta entrada ha esta publicada en Física. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s