Divulgació científica en la publicitat?

Hi ha un camp que em sembla important analitzar pel que fa a la divulgació científica, ja que tot i no ser purament periodisme, també té un lloc als mitjans de comunicació, i de fet, és un lloc molt important que de vegades, condiciona el propi periodisme: es tracta de la publicitat.

El passat 1 d’abril es va publicar a la web de notícies científiques: Matèria.es, per Javier Salas, que per primera vegada el govern, el ministeri de Industria concretament, demandava la fi de l’emissió d’anuncis dels anomenats “productes milacre”, és a dir, productes que prometen determinats efectes curatius o per a perdre pes, per exemple, però sense cap base científica. Açò ha sorgit arran l’estudi del Consell Audiovisual d’Andalusia, que ja venia denunciant-ho des de feia temps. Però aquest òrgan sols té competència sobre televisions locals i de concessió autonòmica, i ara ja sembla que s’intenta estendre la mesura a nivell nacional. Perquè, a més, va en contra de la Llei General de la Comunicació Audiovisual i les emissions anaven en augment, segons la presidenta del Consell.

No obstant, vull remarcar que, per una altra banda, el Govern ho demanda però no hi ha cap Consell Audiovisual a nivell estatal amb competències suficients per a parar-ho, justament perquè el que anava a crear-se en 2010, el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals, fou un projecte que es va soterrar pel govern de Rajoy perquè suposava una despesa de 6,5 milions d’euros.

Bé, la noticia publicada en la web de matèria i l’estudi del Consell Audiovisual d’Andalusia, solament ha estat difosa a la web eldiario.es. Però no a cap altre diari generalista. Per exemple, El País, el Mundo i ABC presenten les denuncies del Consell, però de fa mesos, inclús de fa anys, no hi ha noticies recents. I buscant als mitjans audiovisuals, he trobat un reportatge de TVE de juny de 2012 i un vídeoblog de Cadenaser.

Em pareix molt important que hi haja un control audiovisual, perquè la publicitat suposa molts diners i arriba a contaminar, com ja sabem, la independència del periodisme. I, a mode de reflexió, un exemple: la “Tienda en casa” (que promociona alguns dels productes milacre) i els laboratoris Eternellepharma treballen amb el Corte Inglés, una empresa de la que fan molta publicitat els mitjans de comunicació… aleshores, fins a quin punt els mitjans de comunicació poden denunciar certes coses?

Quant a mar1991

El periodisme és la meua vida, és la meua ambició, la meua teràpia. És la meua eina per a intentar aportar reflexions, per a que la meua part idealista se n'adone que és impossible salvar el món, però alhora em permeta continuar intentant-ho.
Aquesta entrada s'ha publicat en Pseudociència i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s