Hipocretina: l´hormona de la felicitat?

MAURO BLANQUER REIG

La felicitat sempre ha estat considerada un sentiment difícil d´aconseguir, fins i tot de definir. Les accepcions al diccionari són diverses degut a l´abstracció del terme, però podem concloure que la felicitat és un “estat d´ànim que es complau amb la possessió d´un bé” o que expressa “satisfacció, gust o content”. L´alegria no pot ser mesurada científicament i precisament aquesta característica dóna sentit al concepte al qual fa referència, però el progressiu descobriment de neurotransmissors relacionats amb els diferents estats emocionals dels humans planteja la següent pregunta: es pot mesurar la felicitat?

Investigadors de la University of California Los Ángeles (UCLA), en un estudi recentment publicat a Nature, han conclòs que els nivells cerebrals d´hipocretina són més alts quan riguem o ens sentim contents. L´hipocretina és un pèptid –molècula formada per la unió de diversos aminoàcids¬– que ha sigut estudiada des de finals dels anys 90 per la seua relació amb les alteracions en els cicles de la son, l´insomni i la narcolèpsia. Un estudi realitzat al 2010 per investigadors del Laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la Universitat Pompeu Fabra, conjuntament amb científics de la Universitat d´Stanford, va posar de manifest que aquesta substància és clau per evitar recaure en l´hàbit de fumar, ja que l´activitat d´hipocretina s´incrementa en moments d´ansietat creats per una addicció. A les ja mencionades alteracions neurològiques que aquesta hormona causa en l´organisme, a les que hem de sumar la seua implicació en qüestions com el metabolisme energètic o la regulació de la ingesta, hem de sumar un de nou: la seua relació amb estats d´ànim positius, amb allò que solem denominar felicitat.

Els resultats de la citada investigació són els primers en vincular l´hipocretina –també anomenada orexina– amb els estats emocionals. Aquesta hormona es troba a les neurones de l´hipotàlem i l´amígdala, des d´on es distribueixen a les diferents àrees del cervell. Els experiments realitzats revelen que el nivell d´hipocretina augmenta en moments de major activitat, però el que és més significatiu és que els nivells fluctuaven en funció de l´estat anímic: eren més alts en moments de benestar i interacció social, i més baixos coincidint amb el dolor o el desànim. No obstant, aquestes observacions no determinen l´ordre entre la reacció neurològica i el comportament, és a dir, si l´augment d´hipocretina al nostre cervell ens fa sentir més feliços o si, d´altra banda, una experiència positiva provoca la reacció química corresponent. En referència a aquest debat, que sol suscitar-se en descobriments d´este tipus i per al qual encara no s´ha trobat certesa científica, l´autor principal de la tesi, Jerome Siegel, afirma que siga com siga “l´administració d´hipocretina podria elevar l´ànim i l´atenció en els humans”. Però, seria possible i ètic desenvolupar un elixir de la felicitat? No perdria així la seua pròpia naturalesa?

Personalment, soc dels qui creu que cadascú ha de trobar la seua pròpia manera d´aproximar-se a la felicitat. Si desenvoluparen un generador d´hipocretina que ajudara a millorar l´estat d´ànim de les persones mai el compraria, perquè el simple fet de recórrer a ell és un motiu de tristesa. Més enllà d´això, el descobriment de que els nivells d´hipocretina al cervell augmenten quan estem contents i tenim una actitud positiva és important perquè ajuda a entendre un poc més com funciona el nostre sistema neurològic, o tal vegada per fer-nos veure quantes coses ens falten per saber sobre el funcionament del nostre organisme i els vincles amb una cosa tan poc científica a priori com les emocions. Continuarem aprenent.

Aquesta entrada s'ha publicat en Biologia, Química i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s