Ni informació mediambiental ni de salut

Pel que fa als mitjans generalistes el que està clar és que una informació mediambiental no és prioritària excepte si ha causat alguna tragèdia o algun impacte desastrós sobre la Terra. Esperem que la pròxima noticia no siga una segona Hiroshima o Nagasaki. El que és cert és que, fins el moment segueix sense haver informació sobre les possibles conseqüències mediambientals i sobre la salut si açò ocorre, l’únic que sabem és que Corea del Nord posseeix una sèrie de materials per a produir bombes atòmiques (això sí, ho sabem gràcies a l’agència oficial nordcoreana: la KCNA, doncs Corea del Nord és el país menys transparent del món i a altres fonts fora del país nomenades pels mitjans). Bombes amb les que amenaça els seus enemics “eterns”: EEUU i Corea del Sud (el règim nordcoreà ha trencat l’armistici, tot i que no ha suposat un canvi in situ, perquè porten en una mena de guerra freda aquests darrers seixanta anys) i l’únic lloc on els mitjans poden enviar corresponsals és als EEUU, Corea del Sud o la Xina (aliada de Corea del Nord, tot i que recentment ha condemnat la tercera prova nuclear que realitzà el país el passat 12 de febrer).

corea-norte-armas

Del que alguns diaris nacionals, com El Mundo o El País, informen hui és la capacitat o no de Corea del Nord per a llançar un atac nuclear als EEUU. El País, a través del seu corresponsal a Pekín José Reinoso, considera que el règim nordcoreà amb Kim Jong-Un al cap, està lluny d’assolir aquest objectiu. Diu que el cor del programa atòmic del règim està en la central de Yongbyon, un complex el primer reactor del qual fou subministrat en la dècada dels 70 per la Unió Soviètica. En 1986 fou afegit el que actualment és el seu reactor principal, que produeix plutoni. Un reactor que fou paralitzat en 2007 en el marc de l’acord de desnuclearització que finalment Corea del Nord, entre alguns altres països, no han adoptat. La reactivació d’aquest podria comportar la producció de plutoni per a generar bombes atòmiques. El rotatiu, a més, destaca que Corea del Nord és productora d’urani i que alguns experts creuen que s’ha produït en grans quantitats de forma secreta, el que pot servir també per a produir bombes. Al marge d’açò, no es creu que Corea del Nord tinga míssils balístics de llarga distància, solament de curta i mitja distància que podrien arribar a Corea del Sud o al Japó.

 

Font: Agències. Exèrcit nordcoreà en marxa militar el passat 29 de març.

Font: Agències. Exèrcit nordcoreà en marxa militar el passat 29 de març.

El Mundo, per la seua banda, i recollint informació de l’agència sudcoreana, diu que els EEUU estan preocupats perquè hi ha indicis que Corea del Nord ha posicionat un míssil que pot assolir els 4.000 km., amb la qual cosa podria arribar a la base estadounidenca de l’illa de Guam (al Pacífic).

Mentre es discuteixen les qüestions diplomàtiques, polítiques i militars; mentre es fan paròdies sobre Kim Jong-un (la veritat és que es per a fer-ne tenint en compte el règim extremadament comunista que encapçala i la seua afició a Walt Disney o la moda de la seua suposada esposa que res té a veure amb la roba obligada a dur al país i que no incorpora la insígnia del règim que tothom està obligat a portar a la solapa. Una dictadura en tota regla amb la que tracta d’enaltir el seu poder dia rere dia). Em pregunte com estarà passant-ho la població civil front a una amenaça que comporta la mort i la devastació de tanta vida humana i de tanta natura. Els diaris no fan més que informar d’aquest “joc” en el que participen, no sols Corea del Nord, també EEUU o altres aliats. Un joc, les conseqüències del qual sembla que no han quedat massa clares des del que succeí al Japó en la Segona Guerra Mundial i que cap diari es dedica a treure a la llum.

 

 Mar Sanjuán

Quant a mar1991

El periodisme és la meua vida, és la meua ambició, la meua teràpia. És la meua eina per a intentar aportar reflexions, per a que la meua part idealista se n'adone que és impossible salvar el món, però alhora em permeta continuar intentant-ho.
Aquesta entrada s'ha publicat en Química, Tecnologia i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s