Gestant úters artificials

El passat dia 31 de març, el programa Redes que emet La 2 de Televisió Espanyola va abordar el tema de la gestació artificial. Amb aquest motiu, Eduard Punset va entrevistar-se amb la biòloga Aarathi Prasad, que recentment ha publicat un llibre sobre aquesta matèria.

Al llarg del programa, ambdós científics van reflexionar sobre la dificultat creixent que comporta un embaràs “tradicional” en l’estressant vida moderna. Punset i Prasad coincidiren en què el sexe és una opció reproductiva (no l’única) que en un moment donat va evolucionar. Tot i els desavantatges de la gestació materna (estretament dels malucs i augment progressiu de la capacitat cranial), resulta beneficiosa en tant que protegeix el fetus durant el temps suficient com per a desenvolupar un cervell d’intel·ligència superior a la de les espècies que ens envolten.

Encara així, en algunes ocasions la infertilitat ataca als individus que volen tindre fills, i és ací on la tecnologia pot ajudar; es tracta –en paraules de Prasad- d’una causa que no atempta contra la ètica, sinó que més bé exigeix de la intervenció de la ciència, que  podria arribar a atorgar a les persones infèrtils la possibilita de concebre.

Inclús quan no és la infertilitat la que impedeix tindre un fill, sinó el ritme frenètic de vida de la població (combinat amb una educació sexual enfocada únicament en evitar els embarassos), la ciència podria aportar solució al problema: les parelles cada vegada esperen més per a donar el pas, i açò revesteix riscos i complicacions mèdiques. L’ús de l’úter artificial permetria a les dones ser mares sense haver de suportar totes les complicacions físiques i laborals de gestar al nen o la nena al seu ventre.

En Austràlia s’ha desenvolupat un úter artificial per a una espècie de tauró, i ha tingut èxit; no obstant, la complexitat de la placenta humana dificulta l’aplicació d’aquest avanç científic en la nostra espècie…pel moment. De moment, ja s’està investigant el procés de transformació de cèl·lules mare en òvuls i espermatozoides, per a poder imitar-lo als laboratoris en un futur no massa llunyà.

Independentment del tema tractat, la veritat es que fa gust poder gaudir d’un debat científic en televisió, que permeta al públic accedir als coneixements a través de la reflexió (funció divulgativa), sense caure en banalitats i focalitzant l’atenció en la vessant social de les investigacions, és a dir, sense entendre la ciència com a un compartiment estanc que no es relaciona ni té a veure amb allò que l’envolta. A més d’oferir un tipus de contingut en extinció: interlocutors educats, intel·lectualment cultivats i amb coses interessants a dir. Tot açò sense renunciar a l’entreteniment: la presentació del programa va consistir en una divertida i original paròdia de com podria arribar a ser la vida si es desenvolupen els úters artificials i coallen socialment. Redes representa la prova de que la ciència no és ni avorrida ni incomprensible, i això és un gran pas de cara a reviscolar l’interès del públic; i també diu molt (i de molt bo) sobre les prioritats de La 2 i el seu compromís social.1364316599276

Daniel Salag Matoses

Aquesta entrada s'ha publicat en Biologia, Medicina i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s