Conta una història, comunica la ciència

Ens passem el curs estudiant com comunicar d’una manera adequada i efectiva la ciència, una disciplina complicada, com tantes altres, perquè en alguns aspectes és massa complicada per a l’espectador model que encén la televisió o obri un diari.

En moltes ocasions, aquesta evitable complicació provoca que la ciència no resulte atractiva, i açò no només ocorre als mitjans de comunicació, també a un escenari anterior i més important, si cap: l’escola.

Abans de llegir un diari, llegim llibres de text. Abans de buscar la notícia sobre el meteorit que va impactar a Rússia fa dos mesos, estudiem a l’escola la creació de les estelles i l’ordre dels planetes del sistema solar. El vídeo que propose a continuació és un breu monòleg de Tyler DeWitt, un jove professor de secundària que llança una emotiva crida per a que els educadors de ciències deixen a una banda la gerga i la precessió extrema, i que a canvi ensenyen la ciència a través d’històries i demostracions.

D’alguna manera, els periodistes científics han de saber també realitzar aquesta traducció, i els arguments que exposa DeWitt en el següent vídeo, poden servir tant als professionals de l’educació com als de l’àmbit de la comunicació i la informació.

Especialment a partir del minut 6:53, després de la introducció sobre els virus i les bactèries, el que diu DeWitt és realment interessant. Assegura, per exemple, que en el món de la comunicació científica hi ha un cert “culte a la serietat”, i que utilitzar bromes o un llenguatge atractiu provoca que el que el treball deixe de ser  “seriós”, i en conseqüència “científic”. També defensa que un text perfecte al 100% en el seu contingut sol ser la majoria de vegades “completament impossible de comprendre”, i a com la comunicació científica ha adoptat aquesta idea ho anomena “la tirania de la precisió”.

Amb aquests arguments, podríem pensar que aquest professor de secundària no té massa cura pels detalls, però en l’actualitat està fent un doctorat de microbiologia en el MIT (Massachusetts Institute of Technology), i sap tan bé com la resta de científics quina és la importància de la precisió en ciència. Però no per a alumnes d’institut i, al meu parer, tampoc per a l’audiència d’un mitjà de comunicació. Per això, com diu a la seua intervenció, els detalls i la precisió són importantíssims per a una comunicació “entre experts, però no quan s’està tractant d’ensenyar a xics de 13 anys”.

Evidentment, el públic potencial d’un mitjà de comunicació generalista no és un xic o una xica de 13 anys, però en certa mesura els hem de tractar com si ho foren; fer-los la “lliçó” amena, divertida i crear en ells un interès que, al cap del temps, donarà els seus fruits. Com proposa Tyler DeWitt: “deixeu a un costat la serietat, la gerga. Feu-me riure. Feu que m’importe. Oblideu tots eixos detalls molests que a ningú li interessen i, simplement, aneu al gra”.

Font vídeo: TED (Technology, Entertainment, Design)

Carolina Salvador Quiles

Aquesta entrada s'ha publicat en Biologia, Política Científica i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s