L’eterna lluita contra el càncer

Un total de 20.118 casos de càncer es van diagnosticar al País Valencià en 2012. Tot i que entre 1995 i 2010 la taxa de mortalitat de la malatia va disminuir un 12 %, l’any passat va ser la principal causa de mort en els homes i la segona en les dones, segons les dades que va aportar la Conselleria de Sanitat el passat 4 de febrer, Dia Mundial contra el Càncer.

El conseller de Sanitat, Manuel Llombart, va destacar llavors que càncer i mort “ja no són sinònims”, donat que si a una persona se li diagnostica càncer això no vol dir que vaja a iniciar “un procés final”. En efecte, la meitat dels càncers ja es curen, i les probabilitats augmenten si es detecten de forma precoç, encara que la taxa de mortalitat de la malaltia varia entre homes i dones i depén molt de la varietat sofrida. Al País Valencià, els índex de supervivència als tres anys són del 91 % en el càncer de mama, del 86 % en el de pròstata o del 59 % en el colorrectal.

Els avanços en el tractament del càncer han estat notables en els últims anys. En un número especial, la revista Science es fa eco de les últimes novetats en la genòmica del càncer, la disciplina que estudia les mutacions en la seqüència d’ADN que atorguen una alta propensió a patir la malaltia —i una de les moltes aplicacions pràctiques que ha tingut el Projecte del Genoma Humà—.

Tal i com recull El País, s’han detectat els gens alterats en el càncer amb una resolució d’un parell de bases d’ADN, la màxima que es pot aconseguir actualment —les “bases” (adenina, citosina, guanina i timina) són els fragments que formen les cadenes d’ADN i, com que les molècules d’ADN es presenten en forma de doble hèlix, les dues cadenes d’ADN s’uneixen per les bases formant “parells de bases”—. I s’ha descobert que els principals càncers es deuen a l’acumulació d’entre dos i huit mutacions que es van sumant serialment durant 20 o 30 anys.

Mapa dels gens del càncer. Font: El País

El coneixement de la malaltia és el primer pas per a millorar el seu tractament. En això treballa també un dream team de la investigació als Estats Units, format per 28 prestigiosos científics de cinc institucions, al qual Time ha dedicat esta setmana la seua portada. Es tracta del grup Stand Up to Cancer (SU2C), finançat per figures de la indústria cinematogràfica insatisfetes amb l’estat actual de la investigació en la matèria.

“L’heroi científic que derrote el càncer probablement mai existirà”, escriu Bill Saporito a Time. Per això no hi haurà un Jonas Salk que cree la vacuna contra el càncer ni un Alexander Fleming que descobrisca la penicilina contra la malaltia. Investigar-la és cosa d’equips i el SU2C s’ha concebut com si d’una superproducció de Hollywood es tractara: reunint a la gent més talentosa, finançant-la generosament, supervisant els seus progressos rigorosament i fixant bones recompenses en cas d’acomplir una planificació ambiciosa.

Manuel Llombart va insistir en que les dades conviden a l'”optimisme”. Ara, amb aquestes investigacions, es tracta de que les seues paraules, més que un missatge d’esperança, siguen un reflex de la realitat, per tal que la malaltia, com les pel·lícules de Hollywood, tinga un final feliç.

Adrià Calatayud Vaello

Aquesta entrada ha esta publicada en Medicina. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s