El detector de cervells delinqüents

No és extrany que un delinqüent que es troba en pressó torne a delinquir una vegada ha quedat lliure. I per evitar-ho, els investigadors de la ONG Mind Research Network de Albuquerque (Nou Mèxic) aconseguiren el permís per estudiar el cervell de 96 homes just abans de eixir de la pressó per saber si podríen ser reincidents.images
Mitjançant proves de neuroimatge els investigadors podíen saber qué passava en una diminuta part del cervell, el córtex del cíngul anterior (CCA): els van sotmetre a una sèrie de preguntes i proves en les que ficaven en joc el seu sistema de presa de decisions o inhibien les respostes més impulsives.
I el resultat ha sigut l’esperat després d’un seguiment de quatre anys a aquestos delinqüents en llibertat: aquells que mostraren una menor activitat en el CCA teníen unes taxes de reingrés en pressó de 2,6 vegades major que els demés. I això no és tot, ja que la proporció pujava 4,3 vegades en el cas de delictes no violents.
Però aquesta no és la primera vegada que s’utilitza la neuroimatge: des de la seua aparició, els seus usos han sigut variats, i s’ha pogut aprofitar per medir què és el que passava en un cervell quan, per exemple, sent fam, malestar, quan llig, quan té algún record, al conduïr o inclòs al practicar sexe.
Enfront açò, és lògic pensar que s’ha obert una nova porta per al tractament de les conductes i de les malalties mentals, i a més, es pot fer aquesta prova de la neuroimatge a tot aquell que vaja a deixar la presó per saber si cal estar sota vigilància especial. Tal i com afirmà el president de la Societat Espanyola de Psiquiatría Biològica (SEPB), Miquel Bernardo, es tracta d’un molt bon mètode, i l’ideal seria que es pogués associar un àrea del cervell de manera unívoca a una conducta, però, no obstant, el comportament de l’humà és molt complexe i el que ens mostre la neuroimatge només es podrà prendre com una pista o una ajuda.
Així, no obstant, existeix un però: el menys fiable d’aquest estudi, o el defecte més gran, tal i com ha afirmat la psicòloga forense Rocío Gómez Hermoso, és el fet de que l’activitat cerebral pot associar-se a la comissió de delictes passsats o futurs, aleshores, si el que ens mostra l’experiement és un efecte de fets passats, no serviria de res. Cal així majors investigacions i més concretes per a poder utiltizar de manera més profitosa aquest autèntic detector de delinqüents.

Ohiane Company Ivars

Aquesta entrada s'ha publicat en Pseudociència, Tecnologia i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s