“Drones”: un altre avanç tècnic… per a la guerra

Un avió no tripulat en acció.

Es parla bastant últimament dels drones. Fa dues setmanes, El País Semanal els va dur a la seua portada, avisant-nos de que portaven la “guerra teledirigida”. En febrer, ja ho va fer Time, alertant-nos de l’increment en el seu ús. I hui, Albert Cuesta ens ha explicat a l’Ara la controvèrsia que ha suscitat aquesta “aviació sense aviadors”.

Perquè encara que Nikola Tesla ja va patentar vaixells de control remot a finals del XIX i que a les dues guerres mundials es van utilitzar avions no tripulats, els drones han saltat a les primeres planes en les últimes setmanes. La setmana passada, un tribunal federal d’Estats Units va exigir al govern de Barack Obama que oferira informació sobre els atacs militars amb avions no tripulats, ja que no té justificació legal per a ocultar-la. Això ha provocat que l’executiu nord-americà passe el control seu programa daviació sense tripulació de la CIA al Pentagon, donat que així haurà d’atendre a les lleis internacionals.

Però què són els drones? En català no hi ha una traducció exacta per a aquests aparells (literalment, drone significa “brunzit” o “abellot”), la Fundéu recomana referir-se a ells en castellà com a “aviones no tripulados“. I són això: avions que no tenen cap passatger i els pilots dels quals no viatgen en ells, sinó que els dirigeixen a distància. Han proliferat especialment en la última dècada: en 2001 el Pentagon en tenia 50 i ara en té uns 7.500 (de fet, ja contracta més pilots per a drones que per a avions convencionals).

El seu desenvolupament ha estat lligat a l’ús en missions militars. Els seus defensors al·leguen que salven moltes vides, redueixen els danys col·laterals i són més barats que els tripulats. I d’ací ve la polèmica.

Els drones atempten contra el funcionament tradicional de la guerra, que pot deixar de ser un enfrontament directe entre dos exèrcits per a convertir-se en un intercanvi d’atacs selectius. També violen els principis de la justícia, permeten matar a hipotètics criminals sense que aquests tinguen l’opció de defensar la seua inocència —cosa que, Estats Units, en la seua croada contra el terrorisme, ja ha començat a fer—. És més, a Time s’alertava del seu creixent ús en tasques d’espionatge sobre ciutadans nord-americans. Tenint en compte que la sempre atenta i promíscua indústria militar ha vist en ells una oportunitat de negoci, no tardaran molt en arribar als terroristes. I si tot açò ocorre ara, què passarà quan els drones caiguen en mans d’aquells de qui, pressumptament, ens protegeixen?

El cas és que els avions no tripulats tenen molts usos potencials de caràcter civil. Ja es van utilitzar per controlar la radiactivitat a Fukushima i poden aplicar-se a tasques topogràfiques i cartogràfiques, fumigació de cultius, vigilància del trànsit (també el marítim), extinció d’incendis, controls meteorològics (per exemple dins d’huracans) o protecció mediambiental. De moment, no obstant això, l’ús predominant és el militar. Una vegada més, la tècnica està al servei de la guerra.

Adrià Calatayud

Aquesta entrada s'ha publicat en Tecnologia i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a “Drones”: un altre avanç tècnic… per a la guerra

  1. Dolors ha dit:

    Ahir el segon documental de la Noche Temática a la 2, “Guerra por control remoto” parlava dels Drones. Va ser molt interessant, encara que tractava més la part de la guerra, ética, política, que la científica. Es podrà vore per Internet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s