Aigua: guerra i diners?

Que siga el Dia Mundial de l’Aigua no fa que solucionem la sequera i la set que patix una part de la població del món, però  és una bona excusa per a donar a conèixer notícies o dades que, normalment, passen inadvertides.

L’aigua és un recurs natural imprescindible per a la vida dels éssers humans i la resta d’éssers vius, i per això, en este món tan injust i amb un repartiment poc equitatiu actualment també és motiu de baralles econòmiques i geopolítiques: la seguretat dels estats i els ciutadans depèn de com siga gestionada esta. Kofi Annan en més d’una ocasió ja advertí de que podria causar conflictes i guerres futures.

Com  no podria ser d’altra manera, els Estats Units ja estan posicionant-se per a a marcar el camí a la comunitat mundial en termes de polítiques per a la gestió de recursos hidrològics. Un informe dels serveis de defensa nord-americans alerta, en la línia de les paraules d’ Annan, de que la gestió de l’aigua pot provocar guerres en els pròxims trenta anys, i ja hi ja presència del país nord-americà a zones estratègiques, com són la frontera entre Uruguay, Paraguay, Brasil i Argentina, i l’Amazona (tal vegada per això el Pla “Ejército Argentino 2025” considera el conflicte amb l’aigua una amenaça per a Argentina durant les pròximes dècades per a Argentina). I és que, protegir les matèries primeres s’ha convertit en un tema de seguretat nacional, però també, en un gran negoci.

De la defensa, a les empreses

L’aigua és la tercera merderia legal al món, per darrere de petroli i del cafè; algunes veus parlen de l’aigua embotellada com un dels majors negocis del segle XXI, ja que la matèria primera s’obté per un valor 1.000 vegades inferior a la seua venta final en un supermercat. Per tant, es tracta d’un negoci fàcil, segur i rentable… només per a uns pocs. I és que, la societat paga un preu prou elevat. A banda de que lucrar-se amb un bé públic de primera necessitat ja és qüestionable, el medi ambient es veu molt perjudicat. Segons el Pacific Institute, en 2006 els Estats Units van emprar 17 milions de barrils de petroli només per a fabricar els envasos on es ven l’aigua mineral, el procediment d’embotellament produí 2,5 milions de tonellades de CO2, i va suposar un malbaratament de 3l d’aigua per cada litre envasat. A més, institucions com ATTAC, denuncien que les empreses solen dur a terme una excessiva extracció de líquid, el que provoca desequilibris en la natura, ja que en alguns casos s’ ha arribat a deixar secs aqüífers, s’ha modificat la composició mineralògica d’alguns manantials.

A l’Estat espanyol, el consum d’aigua mineral comporta la producció de 4.000 milions d’envasos a l’any, el que genera 145.000 tones de residus, el 80% plàstics, dels quals, només un de cada tres mor al contenidor groc. A més, les conseqüències en el medi ambient també es veuen. Un exemple és el riu Cambrones, de Castella la Manxa que està pràcticament sec en una zona del seu recorregut perquè una planta embotelladora capta aigua en les fonts que haurien de nodrir el riu. A més, ací també és dóna un fet rellevant, i és que, encara continua vigent una llei franquista que permet que alguns manantials siguen privats i no es paguen cànons per explotar este recurs natural. La llei va ser debatuda el 2007, però l’avantprojecte no va continuar endavant per pressions de les empreses d’embotellament d’aigua.

El benefici de l’aigua mineral no està demostrat. S’han donat casos en els que s’ha venut aigua directament de l’aixeta, i altres en els que s’han trobat components perjudicials per a la salut. Uns, com la Fundación Nueva Cultura del Agua o l’ Asociación de Operadores Públicos de Agua,  pensen que no és necessari consumir aigua embotellada i aposten per difondre bones pràctiques mediambientals amb l’aigua. Altres, com ANEABE (sector empresari), afirmen que l’aigua de l’aixeta i la mineral són productes diferents, ja que esta última és una beguda, no una necessitat. Alguns científics, com Enrique Cabrera de la Universitat Politècnica de València, creuen que seria més rentable per a la societat en el seu conjunt invertir en millorar la qualitat i el sabor en l’aigua corrent.

Així doncs, junt al petroli, que és l’or negre, també podríem parlar de l’or transparent, ja que sembla que la seua explotació i possessió marcaran alguns dels reptes i conflictes del futur, sobretot bèl·lics i mediambientals. I és que, en el petroli es basen moltes coses del nostre dia a dia, però amb l’aigua, la vida ens va, i alguns no estan disposats a perdre: ni la possessió de conques, moltes d’elles situades en zones frontereres; ni diners amb un recurs que és de tots.

Water is Life

Més informació:

Periodismo Humano: El agua se alista en los ministerios de Defensa.

Nº3 La Marea, edición papel: Las impurezas del negocio del agua embotellada.

Fundación Aquology (Think Tank en defensa del agua).

Campaña “¿Qué puedes hacer tú?

Miriam Bouiali Brines

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Medi Ambient i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s