Periodisme científic?

Molts són els problemes als quals s’enfronta la informació científica a l’hora de guanyar-se el prestigi i el respecte que mereix. Més enllà de les possibles imprecisions periodístiques sorgides del seu tractament i conversió en “fets noticiables”, trobem un contratemps més greu, que afecta a l’estructura mateixa del periodisme: el sensacionalisme.
La ciència, com a un apartat de la vida intel•lectual complex i diversificat, comporta certs entrebancs per a un mitjà de comunicació en el moment d’oferir-ne cobertura mediàtica. No obstant, deixant de banda la qüestió logística, el problema principal és més bé d’objectius: és rendible publicar una informació científica?
La resposta a aquesta pregunta apel•la a una anàlisi del concepte de rendibilitat; econòmicament potser el mitjà en qüestió canalitze les seues preferències cap a la secció política o l’esportiva, però ningú no és capaç de calcular quant de benefici (intangible a curt termini) reporta construir una societat ben informada en temes de ciència.
D’aquesta manera, per tal de superar l’entrebanc econòmic en moltes ocasions els mèdia opten per l’estratègia de l’impacte, el colp visual, més enllà de la rellevància informativa. Fa poc podíem llegir a la web d’El Mundo una notícia titulada “Un gusano de 500 millones de años con forma de pene”. No calen moltes més explicacions, però al seu interior no es feia cap altra al•lusió a l’òrgan sexual masculí; només al titular. El paregut era evident, però tal volta el comentari ratlla més el registre col•loquial d’una conversa a un bar que el presumiblement elevat d’una informació rigorosa publicada en un mitjà majoritari.
Un altre fenomen que lastra al periodisme científic és la seua naturalesa difusa: què és ciència als mitjans? Possiblement, i cada vegada més per efecte de la crisi econòmica, qualsevol fet que parle principalment de política, economia o esports que tinga alguna relació tangencial amb alguna disciplina científica.pene
En aquest context, l’escassetat relativa de notícies relacionades agreuja la imatge del periodisme científic, que per la importància social de la matèria que tracta hauria de ser una de les especialitats més cotitzades de la nostra professió. Professió en la què, sense dubte, falla alguna cosa.

Daniel Salag Matoses

Aquesta entrada s'ha publicat en Pseudociència i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s