Biometria: no podem enganyar a les màquines

Les tecnologies que abasteix la biometria van des del reconeixement de l’empremta dactilar fins a la identificació de les emocions d’una persona mitjançant patrons i senyals biològics. La funció exacta d’aquest camp de la intel·ligència artificial és la identificació d’un individu en funció de certs paràmetres del seu cos, que solen ser físics i intransferibles, com l’empremta dactilar. La gran ambició dels investigadors de la biometria és que l’individu puga prescindir d’elements quotidians com el carnet d’identitat, les claus de casa o la targeta de crèdit, per a arribar a ser ell mateix el carnet, les claus o la targeta de crèdit. control_de_acceso_biometrico_al_comedor_de_una_residencia_universitaria

Actualment, la tecnologia biomètrica associada a l’empremta dactilar és la més desenvolupada i perfeccionada. La comparació d’empremtes dactilars ja no s’utilitza només per a identificar criminals i resoldre casos de delinqüència: cada vegada ens trobem amb més situacions a les quals el simple contacte del nostre dit amb un xicotet escàner ens pot permetre o denegar l’accés a un gimnàs, al nostre lloc de treball o a una cambra privada. No obstant, aquesta forma d’identificació personal té els seus límits i els seus desavantatges: el més flagrant és que requereix de la col·laboració de la persona a qui es desitja identificar, condició que no sempre es pot aconseguir.

Ramón Mollineda és professor del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI). Des de fa quatre anys investiga el
camp de la biometria i es manté al corrent dels avanços més punters que es donen a nivell mundial. “Els sistemes d’empremta dactilar i de reconeixement facial són els més desenvolupats. Resulten molt fiables i difícils de falsejar”, afirma. “Però, per exemple, en el cas del reconeixement facial hi ha punts en contra: es requereix que l’usuari es trobe prop de la càmera i que les condicions d’il·luminació siguen homogènies, i no sempre podem comptar amb això”. Per a minvar l’abast d’aquests problemes, Mollineda està treballant amb el seu equip en el desenvolupament d’una tècnica biomètrica molt recent: el reconeixement de persones mitjançant la seua manera de caminar. “Dir que només ens fixem en la manera de caminar d’una persona no seria del tot correcte”, puntualitza. “Aquesta és la part dinàmica de la imatge, però també hem de tindre en compte l’esfera estàtica, que és la silueta. És el conjunt d’ambdues característiques el que necessitem que el sistema estudie i evalue”.

“Tot i que és fàcil de manipular i de canviar conscientment, cadascú ho fa d’una forma”, assegura. “Hi ha experiments als quals una persona ha de reconèixer a gent coneguda només observant la seua silueta en moviment, i el percentatge d’encert és molt alt”. Els avantatges principals del reconeixement de persones a través de la silueta i de la forma de caminar són, primer, que es pot realitzar a distància i, segon, que no es requereix la col·laboració del subjecte. 

Hi ha molts escèptics que encara s’estranyen quan escolten parlar d’aquest sistema de detecció personal tan emergent. Mollineda alerta de que, pel marge d’error que comporta el reconeixement de la manera de caminar –al voltant del 70%-, aquesta tècnica seria més efectiva si es combinara amb el reconeixement facial. “Són mètodes complementaris: la forma de caminar es pot detectar des de lluny i no necessita una imatge d’alta resolució –es pot fer a contrallum i amb poca il·luminació-, mentre que el reconeixement facial es realitza a prop –la persona ha de col·locar-se davant d’una càmera per uns instants- i amb una imatge d’alta resolució”.

Aquest sistema, en teoria, no està dissenyat per a associar una manera de caminar a una persona, sinó per a extraure patrons i estadístiques basant-se en el perfil de gent que capta. El sistema oblida les persones i el coneixement s’emmagatzema de forma impersonal. En el cas del reconeixement facial, per exemple, les aplicacions a l’àmbit comercial i de publicitat són molt clares. “Ara, la publicitat es llença de forma indiscriminada. Ens trobem un aparador i tots veiem el mateix. Però cada perfil de persona pot induir a un tipus de publicitat. Aplicant el reconeixement facial, el contingut d’un aparador o d’una tanca publicitària canviaria segons el perfil de l’individu o del grup d’individus que l’estigueren observant”.

És possible que la societat entenga aquesta vessant de la biometria com un atac a la seua privacitat? “Tot depèn de la intensitat amb la que s’utilitze aquesta ferramenta”, respon Mollineda. “Hi ha una relació cost-benefici que cal tindre en compte. Jo estic disposat a cedir part de la meua seguretat si el benefici em compensa”. Per la seua part, Carlos Fontes, director de la Societat Avanzada de Biometría, afirma que no es produeix una violació del dret de la intimitat, sinó “tot el contrari. Es guanya en seguretat i comoditat”.

“Les màquines, almenys de moment, estan dissenyades per a ajudar a que els humans prenguen decisions, i no per a prendre-les elles mateixes”, diu Mollineda. Està d’acord en que hi ha molt de desconeixement entre la societat amb respecte a la biometria, un fet al qual ha contribuït molt la ciència ficció. “Cal que els mitjans de comunicació informen d’una manera realista, sense crear falses expectatives”, avisa. “Moltes vegades s’han publicat resultats d’experiments realitzats en entorns molt controlats, que després no són aplicables en ambients reals”.

Una utilitat d’aquestes tecnologies és en estacions de tren o en aeroports i, en general, en llocs on hi ha un trànsit constant de persones. El sistema biomètric podria reconèixer un subjecte amb una discapacitat física que està tenint dificultats per a pujar unes escales i, ràpidament, avisar a un treballador per a què acudisca a ajudar-lo. Pel que fa a l’oci, aquesta tecnologia podria tindre aplicacions a l’esfera dels videojocs, millorant el moviment dels personatges i fent-lo més realista. També la medicina es beneficiarà d’aquests avanços: l’estudi de la manera de caminar pot ajudar a desenvolupar pròtesis més efectives, així com a corregir defectes de la mobilitat de les persones que afecten a la seua salut.

Irene Rodrigo

Aquesta entrada ha esta publicada en Tecnologia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s