Com aconsegueix un càncer de còlon fer metàstasi?

Un grup de científics de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona ha descobert que la capacitat d’un càncer de còlon per fer metàstasi recau en les cèl·lules sanes que envolten el tumor (el que es denomina “estroma”) i no en el tumor en sí. Quan es produeix la metàstasi, les cèl·lules mare tumorals, en arribar a un altre òrgan com el fetge, alliberen una molècula anomenada TGF-beta. Aleshores, les cèl·lules de l’entorn del fetge responen a la presència del TGF-beta alliberant la molècula Interleucina-11. La interació d’aquestes molècules provoca canvis genètics en les cèl·lules mare tumorals que fa que puguen sobreviure en el nou òrgan. I és així, doncs, com té èxit la metàstasi.

Aquest descobriment no és cap cura de la greu malaltia però ajudarà en un futur a millorar el tractament dels qui la pateixen. Així doncs, en cinc anys podria estar llest un test de diagnòstic basat en l’anàlisi de l’estroma i la presència de TGF-beta i Interleucina-11. Aquest test permetrà diferenciar als pacients amb risc de patir metàstasi. Així, entre un 10% i un 15% de pacients no necessitarien quimioteràpia, amb tot els avantatges que això suposaria. En canvi, si el test pronosticara un alt risc de metàstasi, podria administrar-se-li una teràpia més agressiva al pacient i fer-li un seguiment més constant.

Però aquests científics van un poc més enllà. Si el TGF-beta és la molècula que, interactuant amb la Interleucina-11 a l’estroma, provoca la metàstasi, hi ha manera d’aconseguir reduir la presència de TGF-beta per reduir també els èxits de les metàstasis?

Bé, pot haver manera. Els investigadors han experimentat amb ratolins usant un inhibidor de TGF-beta que ha servit tant per corroborar que, en efecte, la interacció del TGF-beta i l’Interleucina-11 en l’estroma és el que garanteix l’èxit de la metàstasi, com per a concloure que administrar un inhibidor de TGF-beta podria ser beneficiós per a pacients que es troben, això sí, en una fase inicial del càncer.

De tota manera, aquests tipus d’inhibidors es proven sempre en persones amb un pronòstic ja irreversible. En el nostre cas es tractaria de veure com actuaria l’inhibidor en la fase inicial del càncer. Per aquests motius, els científics del IRB de Barcelona consideren que és complicat poder avançar per aquest camí, però no ho descarten.

Guillem Ferrando

Vídeo | Aquesta entrada ha esta publicada en Medicina. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s