Coltan, se’n parla prou?

VÍDEOS:

La importancia de reciclar los  móviles

La 2 Noticias: el coltán y el Barcelona Mobile World Congress (min. 18.21 fins 22)

La paraula “coltan” és l’abreviatura de columbita i tantalita. El coltan és un mineral que ha passat de ser una simple curiositat a convertir-se en imprescindible en la nostra vida diària. La majoria d’aparells electrònics, com tablets, portàtils, mòbils, televisions de plasma, MP4, consoles de videojoc, GPS… necessiten el coltan per al seua funcionament, ja que l’anomenat “or blau” és un magnífic conductor de l’electricitat (fins a 80 vegades més que el coure). A més, té una enorme resistència a la calor i extraordinàries propietats elèctriques. Tanmateix, este element també és  clau per a les indústries de les telecomunicacions, les armes, i la medicina.

El 80% de les reserves mundials de coltan es localitzen a la RD Congo, un país que es troba en una difícil situació, patint un conflicte oblidat, o silenciat. Desde 1998, més de 5 milions de persones han mort en la guerra del Congo. Un conflicte amb molts factors, baralles entre països veïns (Ruanda, Uganda), entre ètnies i tribus (utus i tutsis), però on l’extracció del coltan té un paper fonamental, ja que este mineral és molt cotitzat, més que els famosos “diamants de sang”, i potser servisca de font de finançament per als combatents.

L’extracció del coltan molt possiblement estiga propiciant guerres, destruint hàbitats animals i provocant milers de morts i desplaçats, i les empreses tecnològiques d’Occident són les principals compradores, sense donar explicacions.

Què podem fer? Podem exigir a les multinacionals que siguen transparents, que s’interessen per esbrinar la manera en la que s’obté el mineral i asseguren que no es violen drets humans en el procés. A més, un 90% del material dels mòbils es pot reutilitzar, però a Espanya només el 5% dels més de 50 milions d’aparells que estan en funcionament es reciclen.

Se’n parla prou de la importància del coltan, i de que els avanços tecnològics que gaudim puguen estar costant vides?

Vols saber més?

DOCUMENTAL:

Blood coltan 

PREMSA:

“Es el coltán, estúpido” (o no)

España solo recicla el 5% de los 56 millones de móviles que hay en activo

“Para que nosotros usemos nuestro móvil hay gente que tiene que morir”

Miriam Bouiali Brines

Publicat dins de Tecnologia | Deixa un comentari

TAC móvil O-arm

La pasada semana traje a clase este vídeo que añado a continuación. Es sobre una noticia grabada recientemente en el Hospital La Fe de Valencia en relación a la utilización del Tac intraoperatorio O-Arm, el cuál se ha convertido en protagonista de numerosas noticias en los recientes meses ya que ha sido el que utilizaron en la última operación del rey en Febrero.

Probablemente, muchos sabríamos el nombre de este TAC si hubiésemos preguntado por qué tecnología aplicaron en la operación del rey, pero ¿Sabemos realmente que es un TAC móvil? ¿ Conocemos en qué intervenciones se utiliza? ¿Cuales son sus ventajas respecto a otros dispositivos anteriores?

He elegido este vídeo porque considero que en él se pueden analizar varios aspectos, tanto positivos como negativos.

En primer lugar, comentaremos los aspectos negativos.

El error fundamental que observo de este vídeo es,  el lenguaje que se emplea. Se anuncia la noticia en la introducción como si de un spot publicitario del TAC se tratara, de manera sensacionalista.

Además, se incide en el detalle de que es el TAC que se utilizó en la operación del rey. No creo que sea totalmente contraproducente mencionar este detalle, porque tal vez a algunas personas les sirva para localizar la noticia y situarse, pero no creo que la pieza deba girar entorno a este aspecto, porque es un detalle meramente circunstancial que no aporta nada.

Al espectador que está viendo una noticia sobre un dispositivo tecnológico, en este caso aplicado a la Medicina, lo que le interesa realmente es saber de qué se trata, para que sirve y qué beneficios aporta respecto a otros. La versión de la paciente, siempre nutre el reportaje desde la perspectiva más humana. Sin embargo, considero que no se saca partido a las declaraciones en este caso que podrían haber sido más concretas e interesantes. No aportan absolutamente nada al vídeo.

Comentando las cosas positivas, considero que sería tal vez la riqueza de imágenes. La periodista tiene acceso a los quirófanos y graba el TAC en uso. Toma declaraciones de la cirujana, las cuales resuelven las dudas fundamentales del espectador:

“El TAC intraoperatorio (O-Arm), se utiliza en patologías como deformidades o malformaciones vertebrales, tanto en Traumatología como Neurocirugía. 

El O-arm permite una mayor precisión a la hora de colocar implantes vertebrales, disminuyendo el índice de complicaciones y reintervenciones. Además, al utilizar dicho navegador, se reducen las radiaciones en el paciente y el cirujano”. 

Aparece una segunda cirujana explicando como utilizan el TAC. Hay numerosas imágenes recurso, del TAC, de las imágenes que proyecta…

tac 2

Por tanto, para conseguir un buen tratamiento informativo de contenidos de este tipo, además de contar con numerosos recursos que ilustren la noticia, es importante determinar el enfoque y centrar la noticia en aquellos puntos básicos que realmente puedan interesar al espectador y le hagan comprender la relevancia de la información que se le está presentando.

PAULA PARDO TODOLÍ

Información:

-Hospital Universitari i Politècnic La Fe de Valencia 

-Canal 9 (A la carta) 

-Doctoras Teresa Bas; Paloma Bas. (Cirujanas de Traumatología del Hospital La Fe) Continua llegint

Publicat dins de Medicina, Tecnologia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Pa-ciència!

Us vull presentar dos vídeos. Es tracta dels que vaig projectar a classe el passat dimarts amb motiu de l’exposició de Periodisme Científic.
El primer d’ells és una noticia que aparegué el 10 de maig a l’agència SINC, que com tots sabeu es una corporació pública que proporciona serveis d’informació en matèria científica. Però en realitat l’autoria de la noticia correspon a l’agència EFE.
http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Videos/Operan-por-primera-vez-en-el-mundo-a-un-feto-de-una-obstruccion-de-laringe
Com podeu observar, la noticia presenta diverses mancances. El periodista ha intentat enfocar el tema des de la perspectiva de l’historia humana, apel•lar a la sensibilitat de l’espectador, però la peça no arriba a convèncer. Per començar, l’inici ja ens posa un tant en sobre avís: quan diu “Este bebé tan simpático”, el llenguatge triat no és el més adequat, i realment el xiquet està seriós; després, pel que fa a la informació practica de la intervenció (on i quan ha tingut lloc, etc), està molt bé, però l’autor s’oblida de la tècnica, el procés de l’operació, la part realment científica de la noticia. Si que es diu que s’havia intentat tres vegades sense èxit, es parla també del postoperatori, però realment no s’explica mitjançant quin mecanisme s’ha desobstruït la laringe del nen.
Pel que fa a les fonts, només podem valorar el que diuen, no la seua tria, perquè NO SABEM QUI SÓN, no hi ha cartells en cap moment, ni la veu en off els dona peu, ni res per l’estil. La dona que ix al principi imaginem que és metge per la bata que porta. En el cas de l’home que ix després si que resulta més senzill imaginar que és el pare, perquè en aquest cas l’off si que ho fa intuir, allò que diu ell ho reforça, i a més porta al xiquet al braç, però si s’heu fixat no hi ha cap tipus de menció. I al final queda més patent el que parlàvem abans de buscar la reacció emotiva de l’espectador sense massa sort, amb el xiquet fent uns sorolls al micro, que queda molt bonic, però realment no diu res més.
Prova de que el vídeo no és cap meravella és que molts mitjans s’han fet eco de la noticia, però han adaptat els recursos audiovisuals sense emprar el vídeo. El Mundo ha posat una espècie de reconstrucció del que s’ha fet per desobstruir la laringe del xiquet, allò que trobàvem a faltar en aquest vídeo, però res de l’altre món, no té ni tan sols so. I La Vanguardia, per altre costat, el que ha fet és decantar-se per il•lustrar la noticia amb una foto. Els recursos estètics del vídeo tampoc conviden a més (no es que la falta de bon contingut es compense amb un muntatge espectacular, ni res per l’estil). En resum, bona idea però mala execució.
En segon lloc, us passe aquest vídeo del 9 de maig (però la noticia realment era del 3), també de l’agència SINC i també elaborat per l’agència EFE (per cert, també he triat els vídeos perquè em sembla prou curiós que una agència utilitze recursos d’una altra agència; es com un esglaó de la cadena informativa que no m’imaginava que fora tan comú, però que sembla que està prou estès).
http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Videos/Una-catastrofe-ecologica-a-las-puertas-de-Argel

Aquest vídeo apareix en la secció multimèdia de la web de l’agència SINC, al costat d’altres treballs seriosos i ben fets. I com hem vist, està signat per l’agència EFE, que sincerament no sé com ha pogut pagar i ser responsable d’ una cosa com aquesta. En la seua defensa he de dir que l’agència ha elaborat també una noticia al respecte del tema de l’abocador, que està prou millor, i que el vídeo servia per acompanyar-la; però, com ja dic, algú que entra a la pàgina de l’agència SINC per primera vegada, busca un vídeo i es troba amb açò, la impressió que s’enduu de la institució és la que és.
Senzillament el que ha passat ací es que l’agència EFE li ha donat el micròfon a aquest home, al que li diuen Angel Luis Mora, que és el director de l’empresa espanyola IMPULSA. Aquesta companyia és l’ encarregada de gestionar junt amb una altra empresa argelina la canalització del biogas i de lixiviats (fluid producte de la descomposició de la matèria orgànica) a l’abocador, i ell s’ha dedicat a contar com ha pogut la història, perquè no és periodista, ni sembla que li haja ajudat cap periodista. El vídeo deixa molt que desitjar en molts aspectes tant tècnics com de contingut: muntatge molt dolent (està fet amb pressa i amb desgana), vibració continuada de la càmera, l’speech, el so, els plànols, el fet que es passe d’alguna manera propaganda com a informació, que no es presente al personatge que parla, qui realment descobrim que no és periodista pràcticament al final del vídeo. A més personalment m’he assabentat del seu nom i càrrec buscant per Internet altres vídeos i noticies relacionades (MSN Vídeo de Mèxic, que l’extrau del vídeo de la delegació mexicana d’ EFE, que és un poc més decent). I per si fora poc, damunt en l’edició del vídeo el tallen i el deixen quasi amb la paraula en la boca; en fi, una llarga llista d’aspectes que el converteixen en pràcticament una caricatura.
Com pot ser que aquesta siga la imatge pública que es dóna de la ciència des de les agències d’informació?

Daniel Salag Matoses

Publicat dins de Medi Ambient, Medicina | Etiquetat com a , | 1 comentari

Exposición: el tratamiento de los trasplantes de células de cordón umbilical

Los vídeos que he elegido hablan sobre el trasplante de células de cordón umbilical entre hermanos para tratar una anemia congénita, tema que estuvo comentando Jaime Prats el otro día cuando vino a clase.

Me llamó la atención lo que comentó sobre sacarle el lado humano a los temas aunque sean científicos, y el caso concreto que contó del tratamiento informativo que él mismo utilizó para informar sobre el trasplante de células de cordón umbilical hace unos años. Me entró curiosidad por ver si también desde otros medios audiovisuales se ofrecía este tratamiento “humano”.

Continua llegint

Publicat dins de Medicina | Deixa un comentari

Mirant l’ull

“L’espill fals” (1928), de René Magritte

Els ulls han estat font d’inspiració per a molts artistes. René Magritte va explotar les seues possibilitats surrealistes a L’espill fals (1928). Quantes pel·lícules els portaran al seu títol? Fins i tot Vladimir Nabokov va escriure una novel·la titulada L’ull.

La seua perfecció i complexitat ens fascinen i, a certa gent, alguns colors els resulten atractius. A Charles Darwin, no obstant això, li va costar algun que altre maldecap explicar com s’havien pogut formar a partir de la teoria de l’evolució:

Sembla absurd fins al grau més elevat possible, ho confesso, que l’ull hagi pogut formar-se per selecció natural, amb tots els seus mecanismes inimitables per a ajustar el focus a diferents distàncies, per a admetre diferents intensitats de llum i per a la correcció de les aberracions esfèrica i cromàtica. De tota manera, la raó em diu que, si hom pot demostrar que existeixen nombroses gradacions entre un ull perfecte i complex i un de molt imperfecte i senzill […] aleshores la dificultat de creure que un ull perfecte i complex pot haver estat format per selecció natural, encara que costi d’imaginar, pot ser superada.

Finalment, el naturalista ho va aconseguir. Ho conta a un article Martí Domínguez: «potser l’ull és un òrgan tan meravellós que resulta quasi impensable que s’haja pogut produir per selecció natural, però per a provar que no ha estat així cal argumentar-ho amb fets, amb raons de l’intel·lecte. De res serveix la imaginació, ni l’opinió popular, ni el cor, conclou Darwin».

Però si per alguna cosa ens han d’interessar els ulls és perquè veiem el món a través d’ells. I hem de tenir-ne cura. En un dels seus últims programes, Quèquicom ens parla de la visió. Descobreix moltes curiositats: mostra com funciona un ull i com li afecta l’edat, compara la visió humana amb la de les rates penades, explica per què els rapinyaires tenen tan desenvolupada la visió…

Tanmateix, el programa conclou parlant d’ulleres de sol, d’ulleres de sol falses per a ser més exactes. Ja estem cansats d’escoltar que les ulleres de sol falses són perjudicials, encara que seguim comprant-ne. L’ull, s’exposa a Quèquicom, és un òrgan específic per a la llum. Una de les seues parts, el cristal·lí, focalitza la llum cap a l’interior de l’ull. Resulta que el cristal·lí es degrada quan rep radiació ultraviolada d’una forma similar a una clara d’ou quan se li aplica calor: perd transparència. Al cristal·lí de les persones que reben molta radiació ultraviolada al se’ls forma una capa blanquinosa que pot arribar a fer-los perdre la visió, les cataractes.

En condicions de molta llum, la pupil·la es tanca i actua com a natural, perquè no deixa passar massa radiació ultraviolada. Ara bé, si es porten unes ulleres de sol falses aquest mecanisme es desactiva. Les ulleres de sol falses protegeixen de la llum visible, però no de la invisible (les radiacions ultraviolades). A causa de l’obscuritat que produeixen, la pupil·la s’obri més i deixa passar més radiació ultraviolada. Per això, el perjudici per a la vista és major que si no se’n portaren.

Adrià Calatayud

Publicat dins de Biologia, Medicina | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

El mapamundi de l’univers

Gràcies al telescopi espacial Planck, un equip de 350 astrofísics ha publicat un mapa que mostra com era l’univers un poc després del Big-bang i que revetlla la seua edat, el seu passat, la velocitat de l’expansió, el contingut…

Segons els resultats d’aquest projecte fruit d’una iniciativa llençada fa més de 20 anys, l’edat del cosmos es de 13 mil·liars i 819 milions d’anys, s’estén a una velocitat de 67,9 km/s/Mpc. Els ingredients de la recepta de la sopa cosmològica són matèria ordinària (gas, estrel·les i planetes),   matèria negra, invisible però de la que els efectes gravitacionals es mesuren, i una enigmàtica energia negra, responsable de l’acceleració de l’expansió de l’univers des de fa cinc mil·liards d’anys.

Una de les dades més sorprenents que es desprenen d’aquest estudi és el nivell d’inflació, l’Univers observable ha augmentat la seua mida en 1025 vegades entre el  big-bang i 0. També s’ha arribat a la conclusió que més enllà de l’Univers observable, ha d’haver altra cosa que ha de ser quasi idèntica.

L’estudi s’ha realitzat gràcies a l’ESA i a les contribucions franceses del CNRS de Grenoble, l’Institut d’Astrofísica Espacial de Paris-Sud Orsay i l’Institut d’Astrofísica de Paris.

Aquest es el vídeo que acompanyava les notícies al diari Libération i que feren expressament per la rellevància del tema.

http://video.liberation.fr/video/4e490c6d506s.html

Dolors Bernabeu

Publicat dins de Cosmologia, Física | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

La NASA traerá un asteroide hacia la Tierra para estudiarlo

  Hace unas semanas, la NASA informaba en su página () acerca de su plan de acercamiento de un asteroide hacia la Tierra para poder analizar su composición. El proceso, según anunció, se basará en la captura de un asteroide por medio de una sonda con motores de impulsión eléctrica y en su posterior estacionamiento en uno de los cinco puntos Lagrange que hay entre la Luna y la Tierra, esto es, en una de las zonas espaciales en las que no hay efecto de la gravedad ni, por lo tanto, peligro de caída sobre nuestro planeta.

   En El País, la periodista especializada en Ciencia, Alicia Rivera, explicó el proceso y sus costes, sirviéndose de las declaraciones del director de la NASA Charles Bolden, así como otras misiones programadas. Visualmente no era una noticia demasiado llamativa en la página web, basada seguramente en un comunicado de prensa, y considerada como otro pequeño logro más de la Agencia. Quizás un mayor desarrollo del contexto en el que se produce este avance hubiera ayudado a entender qué pretende esta misión y qué consecuencias podría garantizar.

Ilustración de la misión propuesta por la NASA de captura y desplazamiento de un asteroide para acercarlo a la luna y facilitar su investigación. El País.

Ilustración de la misión propuesta por la NASA de captura y desplazamiento de un asteroide para acercarlo a la luna y facilitar su investigación. El País.

   La misma noticia ocupaba un lugar más destacado en la versión digital del diario ABC. El autor era José Manuel Nieves, también periodista especializado en Ciencia y Tecnología, que daba la noticia de manera diferente en varios aspectos. En primer lugar, y lo más destacado, es que Nieves no se hacía servir de la palabra escrita para transmitir la noticia, sino de un vídeo en el que explicaba de manera oral el procedimiento de la misión, la inversión, la utilidad, su futuro comercial, así como las ventajas que él consideraba, con un lenguaje sencillo y accesible, comprensible para todo tipo de lector. Además, explicaba cada término que pudiese generar dudas. Todo esto lo hacía con elementos visuales y sonoros secundarios, que no suponen un trabajo de edición en absoluto complicado: un fondo visual sencillo con imágenes del espacio y una música calmada, con cierto aire misterioso. En el siguiente enlace se puede visualizar el archivo:

http://www.abc.es/ciencia/20130412/abci-arrastrara-nasa-asteroide-hasta-201304121146.html

   De este modo, nos encontramos con dos maneras diferentes de presentar una información. La segunda de ellas nace del progreso tecnológico, de las posibilidades que el formato multimedia pone a nuestra disposición. La alternativa audiovisual que propone José Manuel Nieves puede ser una manera ingeniosa de atraer nuevos lectores que nunca se han visto atraídos por una información científica a menudo cargante. Un vídeo atrae a primera vista y despierta la curiosidad del visitante. He aquí, pues, quizás una vía de comunicación para el futuro, a caballo entre la televisión y la prensa.

Susana Martínez.

Publicat dins de Física | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari